Ho reconec: el títol d’aquest post és una còpia del títol d’un film americà de 1960 dirigit per Richard Brooks i protagonitzat per Burt Lancaster i Jean Simmons. El títol original era Elmer Gantry però a Espanya es va traduir com El foc i la paraula. Va aconseguir tres Oscars, no sé quants Globus d’Or i l’argument em va quedar molt gravat. Elmer Gantry és un xerraire capaç d’avivar la fe religiosa en els cors més durs gràcies a la seva facilitat de paraula. No us estriparé al final però té a veure amb el foc, un foc bíblic i abrasador.
I és que el foc ha estat sempre un símbol molt potent per representar la paraula en general i la paraula divina en particular, tant en la Bíblia (recordem com se li revelen els Deu Manaments a Moisès, amb l’Esperit Sant cremant en un esbarzer) com en altres religions.
A partir del seu descobriment i al voltant del foc, la Humanitat ha construït tot un entramat de relacions religioses i socials. Documentat en mil estudis i, per descomptat, en una altra pel·lícula mítica en aquest sentit: A la recerca del foc dirigida per Jean-Jacques Annaud en 1981. Es tracta d’una extraordinària recreació de la lluita de l’home primitiu per la conservació del foc, imprescindible element per a l’evolució de la nostra espècie.
Quants exemples podríem posar de la relació del foc amb les celebracions i esdeveniments comunitaris? Des de la torxa dels Jocs Olímpics a les espelmes que s’encenen en els altars o en els pastissos d’aniversari… la eficàcia comunicativa y la càrrega simbòlica del tercer dels Quatre Elements (Terra, Aigua, Foc, Aire) és innegable.
Simbolitza tant poder de destrucció com de purificació, tant ofrena com amenaça… en els pobles de tot el món s’utilitza com a element decoratiu i aglutinador en moltes festes com el Festival de Loi Kratongcon a Tailàndia amb els seus milers de fanalets alliberats a l’aire de la nit o les Falles de València on en poques hores crema el cartó pedra amb desenes d’escenificacions paròdiques de la vida social.
Però quan s’acosta l’estiu, sobretot en terres de la Mediterrània, l’oloreta a pólvora i fusta cremada en places i platges … ens atrapa de manera inexcusable. Té lloc la Nit de Sant Joan i les seves màgiques fogueres. Celebrem el 24 de juny, festivitat catòlica de Sant Joan i pagana per l’entrada del solstici de l’estiu. Cremar tot el vell, saltar les fogueres per despullar-se de mals esperits, preparar-nos per la calor de l’estiu i les seves generoses collites… tot sense gairebé paraules, amb grups de gent al voltant del foc. Com en temps primitius … i, si no ho espatllem, com en un futur lluminós i possible. Tots al voltant de la foguera.
