Ja es aquí. No hi ha res que fer… Inexorablement, hem entrat en un nou any, un altre més. Arriba sense pressa, mig amagat entre les vacances, la família, les festes, els amics, els dolços i els regals (un somriure sincer pot ser el millor dels obsequis…).
I amb ell, els rituals, perfectes per a poder ordenar els nostres desitjos, plantejar-nos reptes i posar límit a la nostra por al desconegut. A tot allò que vindrà a poc a poc al llarg de l’any. Inexorablement.
Són dies de tancament, de mirada interior, de reflexió, sens dubte m’agraden. No obstant això, prefereixo l’inici, el somriure interior, l’energia, la voluntat d’afrontar el que m’il·lusiona, les ganes de posar-me el vestit blanc, llest per a escriure el meu 2019 en cadascun dels seus plecs. Com si es tractés de gastar tots els llapis de colors i no deixar ni un trosset en arribar a 31 de desembre.
Els grocs, ors, taronges, vermells (començar el dia, migdia, capvespre, vent…). Els blaus, malves, violetes, morats (cel, mar, nit, flors…). Els verds clars, mitjos, foscos, (poma, molsa, fulla, mar…). Els sorra, terres, ocres, marrons (desert, platja, bosc…). Purs o barrejats. Apassionats, aventurers, relaxats, solitaris, amigables. Per a gaudir en solitud. Per a compartir en amistat. Per a somriure per fora … i per dins.
