Sabeu que el 24 de gener se celebra el Dia del Periodista? Coincideix amb Sant Francesc de Sales, patró d’escriptors i reporters, que va passar a la història pels seus escrits i el que avui en diríem “circulars” religioses. La relació directa amb l’actualitat ha fet del periodisme una professió polèmica que, sens dubte, avui es troba en un dels seus moments més calents. I no en va vivim de ple en l’era de la informació.
Però no us parlarem de la història d’aquesta trepidant professió sinó de l’interès que el setè art sempre ha sentit en vers al periodisme. Hollywood nodreix sovint els seus guions de casos històrics o de complexes trames ambientades en el món de la televisió o la redacció d’un diari. Aquí teniu set films sobre periodisme que no podeu deixar de veure (o de revisitar) per sentir la crida de la tinta fresca o de la brillantor de la pantalla dels nostres dispositius telemàtics.
La primera triada ho és per motius purament personals: a Close ens encanta Lluna Nova (His Girl Friday), el film que converteix l’obra de teatre de Hecht i MacArthur en una comèdia romàntica on l’editor d’un diari vol retenir en plantilla al seu periodista estrella que, a més, és la seva exparella. Una delícia de diàlegs entre Cary Grant i Rosalind Russell servida pel mestre Howard Hawks. No desmereix l’altra versió del mateix text, Primera plana (The Front Page) signada per Billy Wilder i protagonitzada pel divertidíssim duet Jack Lemmon-Walter Matthau. A totes dues, més enllà de la comicitat, se’ns arrossega al seguiment d’una notícia en temps rècord i als dilemes ètics implicats en el seu desenllaç.
Altres dues obres d’art que reflecteixen el poder del periodisme per a crear o destruir la reputació d’un home són Joan Ningú (Meet John Doe) de Frank Capra que tracta de la invenció per part d’una periodista d’un fals personatge que representa i defensa els drets de l’home mig americà. Les interpretacions de Gary Cooper i Barbara Stanwyck fan inoblidable aquesta cinta. En la mateixa línia, però gairebé en sentit invers, trobem la memorable Ciutadà Kane (Citizen Kane) d’ Orson Welles, inspirada en la història real del poderós empresari William Randolph Hearst. Un periodista interpretat per Joseph Cotten decideix, mort el milionari, investigar la seva veritable personalitat sense poder desxifrar la misteriosa frase que pronuncia abans de morir.
El cinema clàssic desborda exemples meravellosos però farem un salt per a esmentar pel·lícules més actuals que també aborden el tema amb connotacions clarament polítiques.
Tots els homes del president (All The President’s Men) és un dels primers films que ens ve a la ment en pensar en periodisme i escàndols polítics. Guanyadora de 4 Oscar, narra la recerca de dos joves periodistes (interpretats per Dustin Hoffman i Robert Redford) del The Washington Post per a arribar al fons del cas Watergate, que va acabar amb la dimissió de Richard Nixon.
El dilema (The Insider) de Michael Mann posa el focus en la indústria tabaquera a través de la marató interpretativa entre Russell Crowe, en el paper d’un alt càrrec, i Al Pacino, com el periodista que pressiona per a aconseguir que es pronunciï públicament.
Acabarem, per avui, amb un títol imprescindible: Bona nit, i bona sort (Good Night, and Good Luck) sobre la famosa caça de bruixes de Hollywood. Seguint un estil de documental en blanc i negre, el famós actor George Clooney en col·laboració amb el director Grant Heslov, van aconseguir amb aquest film una atmosfera de tensió i altes cotes de versemblança.
La veritat és que, si us sembla bé, continuarem parlant de films en els quals el periodisme sigui el leit motiv. No només perquè se’ns queden molts títols al tinter sinó perquè ens sembla crucial que el cinema reculli una reflexió seriosa i creativa del paper que el periodisme ha de jugar en la nostra societat. Que no s’auturin les rotatives i acció!
Equip Close