Hem deixat enrere el mes d’abril. Un mes marcat per un dia molt assenyalat, el 23, que celebra internacionalment el Dia del Llibre i, especialment a Catalunya, el Dia del Llibre i de la Rosa. Tots tenim a la retina la imatge dels carrers plens de parades amb llibres i flors, de gent que passeja, mira, compra i regala aquests dos bells objectes.
Objectes? Coses? Símbols? No sé com definir-ho. La paraula que millor m’encaixa, just ara i just per a aquest dia, és presents al·ludint als regals que ens fem o que fem als éssers estimats. Perquè un llibre, sempre, sempre, és un regal. Un present.
Però en aquests dies, aquest present s’omple de passat i futur més que mai, de totes les coordenades espai – temporals que puguem imaginar. Sí, em refereixo a aquestes circumstàncies que ens a tocat viure: dies de la quarantena, del confinament, del #joemquedoacasa.
El hastag #joemquedoacasa va evolucionar, gairebé des dels inicis, al #joemquedoacasallegint. Molt aviat, lectors habituals i no tan habituals es van adonar que en les hores de tancament necessitarien aliats poderosos per a vèncer l’avorriment. Però no sols l’avorriment: la desgana, la por, la incertesa, la inquietud, l’ànsia, els dubtes…
Comencem amb lectures del llibres que estaven per casa. Aquests llibres tantes vegades posposats i que ara ens venien a tomb per a omplir les hores mortes. Ha estat la necessitat del moment, però de la necessitat virtut. Em consta, i a més ho espero i ho desitjo, que molts han reprès l’hàbit de llegir, de submergir-se en les pàgines (o en les pantalles de les seves ebooks) per a “sortir” de si mateixos, de les seves cases i de les seves coses.
Les llibreries i les editorials, lògicament, no han estat immòbils davant aquest moment històric, per molts motius. Han treballat amb l’objectiu de portar els llibres a les mans i els ulls dels, ara més que mai, àvids lectors.
Espantant als ocells negres de solituds, desídies i avorriments, han arribats els llibres: aquests passaports que, sense molta burocràcia i superant tot tipus de fronteres, ens porten a viatjar per altres mons, èpoques, personalitats… A milers de revolucions per minut hem viatjat cap a l’oci, els sabers i la diversió.
Sembla que la desescalada ha començat i aviat recuperarem les nostres vides en el punt en què les vam deixar. Però des de l’Equip de Close us encoratgem a seguir en ruta, a través dels llibres, amics savis, fidels i pacients.