Benvolguts amig@s del blog Laura & Friends… s’acosta l’estiu, les vacances estan molt a la vora i, sí, malgrat les circumstàncies no són encara ideals (la pandèmia continua estant activa amb major o menor intensitat depenent dels països), sou molts els que esteu pensant a viatjar, sortir al món a passejar i buidar possibles núvols de la nostra ment.
Enllaçant amb les reflexions del post anterior, podem afirmar que l’acció de viatjar, el fet de canviar d’escenari i de perspectiva respecte a la nostra realitat habitual és una activitat molt, molt sana. El moviment ens afavoreix, a tots els nivells. Vèncer la inèrcia és la clau.
Des de temps antics, el viatge, present en la història de la humanitat, en la literatura i en les arts, ha estat interpretat com una metàfora de la vida. Una petita representació del que significa partir, pilotar la nostra nau, el nostre propi cos, cremar etapes i arribar a un destí o final.
Sortir del nostre entorn, moure’ns, ens connecta a nivell físic i emocional amb la part de la nostra personalitat que necessita o tem els canvis. Que s’adapta a ells o els viu amb inquietud. Avancem cap al desconegut i ens impulsa el desig d’evasió, la curiositat, les ganes d’aventura, els somnis… en el viatge es projecta una part del que som, una part del que esperem. Sigui com sigui, trobarem situacions imprevistes, persones noves, tal vegada, nous costums i noves maneres d’establir comunicació amb els qui ens envolten.
Ja sabeu que en Close estem totalment lliurats a la pràctica de la comunicació, aquesta habilitat que ens defineix com a éssers humans. Us proposem que, en tot moment, sigueu a prop o lluny del vostre lloc de residència, tracteu d’establir noves relacions amb la realitat que viureu aquest estiu. Ulls nous per a paisatges nous. Fins i tot per als vells, perquè pot ser que els redescobriu. És el nostre desig més sincer i estiuenc.
