DONA’M LIKE (NON-STOP)

Dona’m like. Si t’agrada el que veus no oblidis subscriure’t per a seguir-me i donar-me likes. Clika la “manito”. No oblidis prémer la campaneta i el polze enlaire. Dona’m els teus likes, dona-me’ls ja. Prec, ordre, desig, suggeriment, necessitat, joc, estratègia… poc importa el motiu. Aquesta expressió s’ha convertit en el sant greal que persegueixen tod@s en la xarxa. Quiero ser un agujero en la red cantava Santiago Auserón, compositor, cantant i filòsof. I ho cantava fa ja molts anys quan internet i les xarxes socials encara no ho ocupaven tot a tota hora. Avui dia segur que comprenem que ja no és possible foradar la xarxa. Es tracta d’o bé protagonitzar una gran apagada i recloure’t en una cabanya llunyana o bé estudiar curosament quant i fins a on requerim estar connectats.
Tal vegada en algun moment entendrem que la tecnologia ha de servir-nos i no tiranitzar-nos. Que internet ha d’ajudar-nos sense tiranitzar-nos. Que les respostes que busquem no sempre estan en Google ni l’autoestima que hem d’augmentar no depèn d’un número determinat de likes. És molt trist llegir que fins i tot algunes persones han arribat a la depressió i fins al suïcidi al no poder aconseguir o mantenir els estàndards que marca la fama i la popularitat en la xarxa.
Fins a quin punt la societat, les empreses, els desenvolupadors d’app tenen una responsabilitat directa en el mal ús de les comunicacions digitals? En Close ens apassiona el tema pel que reflexionarem sobre això, si us sembla, en el pròxim post. Fins llavors sigeu feliços (amb o sense likes).