En close communication ens hem enganxat al tema de les al·lèrgies perquè les seves ramificacions ens semblen infinites. Avui volem endinsar-nos en el significat més simbòlic. Qui no ha dit o ben escoltat alguna vegada frases com: “les reunions de comunitat de veïns no m’agraden gens, els tinc al·lèrgia?”
Certament, també podem parlar d’intoleràncies emocionals que es manifesten seguint el mateix patró que les alimentàries. Per exemple, la poca tolerància al fracàs, tant d’adults com en nens, segurament en adults que no van ser educats a gestionar-lo quan eren nens. Això pot provocar crisi de comportament de difícil explicació. I difícil solució perquè, a mesura que tractem d’escapar del malestar emocional, aquest senzillament empitjora. Llavors entrarem en estratègies inútils com l’evitació, l’evasió o la procrastinació.
En els darrers temps, altres intoleràncies com les ideològiques estan sent gairebé una epidèmia que impedeix la comunicació i l’entesa entre persones i, per descomptat, entre nacions. En una paraula: la poca tolerància amb el proïsme s’està tornant insuportable. Aquí estan les xarxes per a donar, per desgràcia, molts exemples d’intolerància i no precisament a la lactosa. Les dades apunten al fet que les persones som cada vegada més intransigents, una actitud nociva que deriva en conductes de discriminació, segregació i estigmatització.
En sentit metafòric l’al·lèrgia vindria a ser la inadaptabilitat a alguna cosa que no podem assimilar, superar. I molt possiblement es tracta d’una reacció no verbalitzada, un sentiment reprimit. Allò que no podem expressar de cap altre mode, el nostre cos tria expressar-lo en forma d’erupció. Com un volcà que s’obre pas en l’epidermis de la terra deixant aflorar la lava. Llavors podem estar davant una reacció física, però també emocional, temperamental i fins a violenta.
No cregueu que ens estem posant estupends. El diccionari de la RAE incorpora com a segona accepció del vocable al·lèrgia la següent: «Sensibilitat extremada i contrària respecte a uns certs temes, persones o coses». Déu n’hi do.
En close desitgem que molt poques coses us afectin de manera tan física i molesta, però per si de cas, i només com a idea, i si ens permetem no reprimir tant les nostres emocions i busquem modes de canalitzar-les perquè no danyin ni ens danyin?
Feliç mes de juny i fins a molt aviat.