Segons algunes llegendes, la mar és l’estatge de tot el que hem perdut, de tot el que no hem tingut, dels desitjos frustrats, dels dolors, de les llàgrimes que hem vessat.
(Osho)
Som humans i ens defineix la capacitat d’articular sons per a parlar. Ens interessa, sobre totes les coses, comunicar a la resta les nostres idees i sentiments, però sobretot intencions i reaccions, alertes, auxilis, necessitats concretes per a una cosa tan bàsica com és la supervivència… i això ho compartim amb els animals i també amb el món vegetal. Més enllà encara: ho compartim amb els elements: amb la terra, amb l’aire i amb l’aigua.
Avui volem aprofundir en la relació entre la comunicació i l’aigua, concretament de les masses d’aigua més impressionants del planeta: els oceans. Ens centrarem en llenguatges concrets: el que ha inventat l’home per a comunicar notícies sobre la mar i els seus estats i el propi de les aigües oceàniques: el seu canviant aspecte i senyals per a fer-nos partícips del seu estat d’ànim.
L’idioma de la mar és una de les formes de comunicació més poètiques que ens podem imaginar en close. Amb l’arribada de l’estiu, alguns de nosaltres ens preparem per a passar més hores que de costum admirant la seva bellesa. La mar ens suggereix calma o ens convida a cuidar la salut, però també ens transmet imatges de fúria, vida salvatge i poder desmesurat de la naturalesa. Gran part de la humanitat viu estretament relacionada amb l’aigua, sense oblidar que la vida mateixa es va originar en el seu interior. Per tant, hem hagut d’aprendre què ens explica l’aigua i ens hem especialitzat a explicar coses sobre sobre ella.
En la novel·la Oceà mar (Anagrama, 2005) de Alessandro Baricco es narra la vida de diferents personatges que habiten una solitària posada a la vora de la mar. En ella l’autor italià afirma:
La mar encanta, la mar mata, commou, espanta, també fa riure, a vegades desapareix, de tant en tant es disfressa de llac, o bé construeix tempestats, devora naus, regala riqueses, no dona respostes, és savi, és dolç, és potent, és imprevisible. Però, sobretot, la mar crida.
Ens acompanyeu en aquesta interessant travessia?
