Després de l’instant màgic en què els meus ulls es van obrir en la mar, no em va ser possible veure, pensar, viure com abans.
(Jacques-Yves Cousteau)
I seguim amb l’apassionant (esperem i desitgem que per a vosaltres també) tema de la comunicació relacionada amb la mar.
Actualment els codis marítims han quedat reservats per a les situacions de salvament extremes o les senyalitzacions de les platges que alerten als banyistes. Millor que qualsevol ràdio o mòbil serveixen per advertir dels perills fonamentalment climatològics: temporals o canvis del vent o fluctuació de les marees. També la presència de fauna potencialment perillosa com els taurons o les meduses necessita ser explicada als més novençans. En els períodes d’oci vacacional, són moltes les persones, turistes i visitants ocasionals de platges, penya-segats, molls, esculleres… que desconeixen els perills de la mar i imprudentment s’endinsen en ella per a navegar, pescar, practicar deportes aquàtics o senzillament nedar. En aquest cas, tenir un mínim coneixement de llenguatge de la mar ens pot salvar la vida: la forma com trenquen les onades, els canvis de tonalitat de l’aigua, els remolins inexplicables, la relació amb els núvols, aigua evaporada, i el sol… són la manera amb la que la mar “ens parla”. Qui no recorda escenes de pel·lícules o documentals quan el ràpid retrocés del nivell de l’aigua a les platges precedeix a un monstruós tsunami que arrasa ciutats senceres? La mar i la seva relació amb la humanitat ha inspirat al cinema, l’art, les novel·les, les cançons i les poesies… des de les 20.000 llegües de viatge submarí de Jules Verne a les sirenes de Disney o a les mitològiques el cant de les quals hipnotitzava als mariners de l’Ulisses de l’Odissea d’Homer, fins a l’obsessió feta balena a Moby Dick d’Herman Melville, passant por el temible Tauró de Steven Spielberg i anant a la cançó de Félix Luna i Ariel Ramírez dedicada a la poeta Alfonsina Storni, que va acabar la seva vida sota les ones, a l’oda al Mediterrani composta per Joan Manel Serrat, La mer de Claude Debussy, els quadres de Caspar David Friedrich que va voler captar la bravesa de l’oceà en els seus llenços, el filosòfic Vell i la mar d’Hemingway… i això només per esmentar alguns clàssics occidentals. En totes les cultures són innombrables les peces artístiques que s’inspiren en la mar i volen parlar-nos d’ella.
Hem llançat més d’una ampolla amb missatges en aquests tres últims post ¿qui les recollirà?
Feliç final d’estiu i us esperem en la nova etapa de tardor d’aquest blog de close que és el vostre.
