Desembre és d’aquelles coses a les que estem molt acostumats, però que ens continuen sorprenent. La paraula deriva del llatí decem, que significa deu, perquè originàriament era el desè mes de l’any del calendari romà de Ròmul que tenia només deu mesos, començant al març i acabant al desembre. Els mesos de gener i febrer es van afegir més tard i desembre va passar a ser el dotzè mes del calendari julià que coneixem avui. “Va néixer” de manera especial i continua sent molt especial en molts aspectes. Marca el final de l’any i, sovint, porta a la reflexió sobre el passat i l’anticipació del que vindrà. També està associat al solstici d’hivern, que marca el dia més curt de l’any i la nostra relació amb la llum i el renéixer.
Desembre inclou dos de les festivitats més conegudes del món: el Nadal cristià (que “recull” una celebració d’origen pagà) i la Nit de cap d’any, festa universal per excel·lència. Per a molts, temps de reunions familiars o amicals que solen incloure decoracions, intercanvi de regals i menjars abundants. Sortejos extraordinaris de loteria o esdeveniments de beneficència. Però a més de Nadal, existeixen celebracions igual d’importants en el món, com el Hanukkah, festivitat jueva que dura vuit dies o el Kwanzaa afroamericà, que se celebra del 26 de desembre a l’1 de gener.
En la nit del 31 de desembre, a Espanya, és tradició menjar 12 raïms a mitjanit, una per cada campanada del rellotge amb la finalitat d’atreure la bona sort per a cada mes del nou any.
A Itàlia es menja “cotechino”, un embotit de porc que, segons la tradició italiana, és símbol d’abundància, fecunditat i força espiritual, juntament amb llenties, símbol de la bona sort.
Els xinesos retarden una mica l’esdeveniment: el seu Any Nou se celebra entre el 21 de gener i el 20 de febrer. Les famílies es reuneixen per sopar, es fan danses del drac i es llancen focs artificials per espantar mals esperits.
A Escòcia també se celebra amb focs i festes als carrers i inclouen tradicions insòlites com el “first-footing”, on la primera persona a travessar el llindar d’una casa després de la mitjanit portarà la bona sort.
El dia d’Any Nou al Japó, Shōgatsu, se celebra netejant la casa, decorant-la amb elements tradicionals i gaudint de menjars com el “osechi” i els fideus “toshikoshi soba”.
A l’Equador, és comú fer ninots de drap que representen l’any vell. A mitjanit, es cremen als carrers com una manera de deixar enrere el negatiu de l’any que ens deixa.
A Sídney, l’última nit de desembre es gaudeix amb un impressionant espectacle de focs artificials sobre l’Òpera de Sídney i el port, atraient a milers de persones.
Desembre és sinònim de noves oportunitats i renovacions, un moment ideal per a triar els nostres rituals o cerimònies favorits que simbolitzin el tancament de cicles i l’obertura a noves energies. Des de close, centrats sempre en la comunicació i l’escriptura, us convidem a escriure noves idees i intencions i convertir aquest escrit en un ritual específic que ressonin en el nostre interior. Bones festes a tod@s!
