Dedicat a Duk, magnífic ésser viu que ens va acompanyar i que, casualment, era un animal.
Tens o has tingut alguna vegada un animal de companyia? Llavors aquest post és per a tu i també, per què no, per als qui no l’han tingut. Tal vegada llegint-ho entenguin una miqueta millor aquest vincle especial que uneix a algunes persones amb les seves mascotes.
Abans de seguir, un comentari sobre el terme “mascota”. Prové del francès mascotte, i un dels seus significats és el d’amulet. Històricament eren figures de animalets que donaven bona sort al seu posseïdor. Els animals de companyia indubtablement aporten, com veureu aquí, moltes coses bones als humans. Però un dels sentits del terme em desagrada molt: el que considera que els animals que l’home té casa, (en la seva domus, és a dir, els animals que ha domesticat), han de servir per a la seva diversió. Jugar amb la teva mascota pot ser una de les coses més divertides del món; però compte! si alguna cosa tenen clar els qui respecten als seus animals de companyia és que no són joguines.
Crec que les mascotes són el nostre mirall en positiu. La seva animalitat es correspon amb el millor de la nostra humanitat. Elles aporten amor incondicional i alegria a les nostres vides. Són els nostres confidents fidels, la seva bondat i paciència resulten innates i desinteressades. És clar que els donem menjar i cures, però pocs animals abandonen a “el seu humà” encara que el menjar escassegi. Nosaltres som, desafortunadament, els que els abandonem quan ens cansem d’ells si només els vam voler per moda o excentricitat. Ser els seus amos no és posseir-los: és responsabilitzar-nos. Respectem la seva dignitat i no subestimem les seves capacitats.
Molts estudis demostren els beneficis que els animals de companyia tenen sobre la salut mental de les persones. Acaronar o tenir a prop un animal domèstic, fa que els nostres cossos alliberin oxitocina, hormona d’efecte calmant per al cervell, que redueix l’estrès i l’ansietat. Comproveu-ho: passar temps amb els animals, allibera hormones que ens fan sentir bé. Tant com la serotonina i la dopamina. Totalment de debò.
Com sabeu, a Close apreciem enormement els valors de la comunicació. De tota mena. Creieu que la comunicació no verbal té en els animals, domèstics o salvatges, un camp enorme de saber i recerca. Segur que heu sentit l’expressió “sembla que parla” referida a un animaló. No ho sembla: es comuniquen entre ells i, si sabem escoltar, ens parlen a nosaltres.
Repeteixo: els animals de companyia són el nostre mirall. Fins i tot es diu que, quan algú té una mascota durant temps, amo i animal acaben semblant-se. Pot ser que ens mimetitzem mútuament, ni més ni menys del que succeeix amb les parelles o els grups d’amics que acaben semblant-se en algun aspecte.
Com a criatures d’aquest planeta, els animals, fins i tot els domesticats, ens poden acostar a la natura i a la nostra naturalesa. Són un plus per als humans que ens aporta motivació, alegria, benestar en la nostra quotidianitat… i, sobretot: autèntica, desinteressada i valuosíssima companyia.
