De temps ençà, si ets usuari de xarxes socials o tens un telèfon mòbil d’última generació, has d’estar habituat a rebre missatges recordatoris de les dates de l’aniversari dels sers estimats i amics, fins i tot dels teus propis. Per a felicitar-los, les mateixes xarxes i incomptables llocs web disposen de centenars de milers d’emoticones, gif animats, posters…, etc. amb imatges de colorinchis, efectes chisposos i altres meravelles electròniques per enviar mil·lions de bons desitjos d’un clic. Penso en tot això perquè, en conversa amb una amiga, hem anat a parar a un tema comú: de veritat ens fa feliços complir anys? “Sembla una obligació haver de celebrar-ho o estar alegre”, comenta la meva amiga un xic molesta.
És clar, atès el significat immediat, un aniversari equival a reconèixer que hem envellit 365 dies (366 els de traspàs). Ni més ni menys. Pot ser que algú, espavilat coneixedor dels ressorts de la filosofia positiva, talla de rel la nostra hiperrealista i amarga reflexió amb una d’aquestes frases guays tan de moda: complir anys és obligatori, però fer-se vell és opcional. El bon rotllo sempre té aquestes frases per a aixecar-nos l’ànim… o la camisa ja que tracten de convèncer-nos d’alguna cosa que no veiem clar. Siguem menys sarcàstiques: és indubtable que complir anys implica guanyar en experiència, en autoconeixement, acumular vivències, conèixer gent i llocs, acumular força amb cada escull superat… No obstant això, i en mateix ordre de coses, també significa perdre sers estimats, acomiadar-nos de persones i aspectes de la nostra vida que queden enrere per sempre, assumir la deterioració física, la pèrdua de facultats (la memòria o la capacitat d’aprenentatge).
Els aniversaris se celebren des de la nit dels temps i és costum en moltíssimes cultures homenatjar el complidor amb un menjar o amb presents. Hi ha també alguna cosa de màgic en el fet de complir anys: la prova més clara d’això són les veles dels pastissos, normalment disposades en cercle, per a la protecció i guia de l’homenatjat. També el dia del nostre naixement es relaciona amb els astres, amb l’horòscop. Assenyalar aquesta data com una fita en les nostres vides té a veure amb renéixer, amb transformar-se, amb el destí. Pensem també en els rituals que, basant-se sumar anys, marquen moments crucials en vida dels individus: la majoria d’edat, la celebració dels quinze anys de les noies en alguns països i totes les festes que tenen a veure amb la transició a l’edat adulta. Altres aniversaris com els de noces o els que festegen el temps de permanència en una ocupació ha començat a passar de moda… per raons òbvies. Històricament, celebrar els aniversaris es considera un ritual pagà, i no totes les tradicions l’admeten, encara que el cristianisme el va adoptar per a celebrar la Nativitat de Jesús.
La conversa amb la meva amiga va acabar en riures comentant la inútil, encara que habitual, costum d’algunes dones d’ocultar els anys o falsejar-los. Moltes són les que creuen que el pas d’anys només afavoreix als vins, i no sempre. En veritat, el millor que podem fer és no amagar-nos del temps i aprofitar cada aniversari per a donar gràcies pel viscut i pel que ens queda per viure.