Entries by Equipo close

Professions vocacionals

Fa temps, una cançó  encomanadisa deia alguna cosa així com "Mamà, vull ser artista, oh, mamà ser protagonistaaa". Més d'un progenitor es duria les mans al cap davant una petició semblant del seu fill o filla, com també és un lloc comú que abans els pares desitgessin que els seus fills fossin metges, advocats o funcionaris de l'estat... sempre amb l'esperança d'un lloc de treball ben remunerat o, almenys, assegurat. Tampoc era infreqüent que els pares somiessin que els fills continuessin...

DONA’M LIKE (NON-STOP)

Dona'm like. Si t'agrada el que veus no oblidis subscriure't per a seguir-me i donar-me likes. Clika la "manito". No oblidis prémer la campaneta i el polze enlaire. Dona'm els teus likes, dona-me'ls ja. Prec, ordre, desig, suggeriment, necessitat, joc, estratègia… poc importa el motiu. Aquesta expressió s'ha convertit en el sant greal que persegueixen tod@s en la xarxa. Quiero ser un agujero en la red cantava Santiago Auserón, compositor, cantant i filòsof. I ho cantava fa ja molts anys quan internet i les xarxes...

Desitjant felicitat. De cor

Un dels sentiments més nobles de l'ésser humà és voler la felicitat dels qui ens envolten. En les dates que s'aproximen, s'incrementa el costum de desitjar: felicitat, prosperitat, pau… Ho fem sense parar i a vegades de forma, potser, massa automàtica i banal. Mirem-ho pel costat bo: les paraules positives no estan mai de més. Així que, mentre els primers missatges estan en arribar, ens ve a la ment com ha canviat, en els últims temps, la manera de...

El riure

Assegurava l'escriptor Mark Twain que "La raça humana té una arma veritablement eficaç: el riure". No podem llevar-li ni un gram de raó. Encara que els animals i fins i tot les plantes tenen la seva manera de mostrar alegria, només l'ésser humà és capaç de somriure i de riure obertament. I encara que el genial William Shakespeare ens advertís que "Pot un somriure i ser un canalla”, anys més tard, el no menys genial Oscar Wilde li donaria...

El respecte infinit

El concepte de diversitat, en els últims temps, envaeix el discurs del políticament correcte. Ho heu notat, per exemple, en la publicitat? Campanyes d'algunes de les grans marques de moda, cosmètica o estil de vida, entre altres sectors, que mostren una representació més diversa dels seus públics a través de la imatge dels models que trien. La veritat és que, en moltes ocasions, no es reflecteix de la mateixa manera en els equips de treball de les empreses, ni...

La tornada

Un any més som aquí. Amb les piles carregades, el mòbil a vessar de fotos, els ulls plens de novetats i el ritme canviat. Com de dura pot ser per a tu tornar a la normalitat? Aclimatar-nos de nou als horaris, als menjars, a les rutines… Tornar al lloc de treball amb els seus munts d'assumptes pendents, retardats o ajornats. Tornar a bregar amb els problemes de cada dia: des del pesat del veí, les factures disparades, les obres...

El viatge de la vida

Benvolguts amig@s del blog Laura & Friends… s'acosta l'estiu, les vacances estan molt a la vora i, sí, malgrat les circumstàncies no són encara ideals (la pandèmia continua estant activa amb major o menor intensitat depenent dels països), sou molts els que esteu pensant a viatjar, sortir al món a passejar i buidar possibles núvols de la nostra ment. Enllaçant amb les reflexions del post anterior, podem afirmar que l'acció de viatjar, el fet de canviar d'escenari i de perspectiva...

Paraules guaridores

“Una paraula teva bastarà per a sanar-me”: aquesta frase dels Evangelis ens recorda, siguem creients o no, el fet que des de sempre les paraules han tingut per a l'home el poder de sanar o d'invocar allò que desitgem en la nostra vida. Parlem avui del poder de la paraula escrita. L'escriptura és considerada pels experts en psicologia i altres disciplines de l’autoconeixement com una de les activitats més terapèutiques que existeixen. El paper és el millor dels nostres confidents:...

Les mudances o començar de nou

Portes massa temps vivint en la mateixa casa? o ets nòmada per necessitat (econòmica, laboral...) o per convicció? Pot ser que siguis d'aquestes persones que viuen amb el posat, sense grans problemes si els proposessin emportar-se tres coses a una illa deserta. Però qui més o qui menys té moltes pertinences en forma de mobles, roba, cd, llibres, objectes de decoració, records i, a l'hora de mudar-se, no es tractaria només de traslladar un munt de caixes del punt...