“La tardor és una segona primavera, on cada fulla és una flor” (Albert Camus)
Exceptuant les molestes al·lèrgies amb les quals la primavera regala a algunes persones, tal vegada poques estacions de l’any són tan controvertides com la tardor. Considerada l’equivalent a l’època de declivi de les persones, el pas de la maduresa a la vellesa, la seva arribada significa el final del període estival, de les vacances, dels dies plens de llum solar. La naturalesa comença a entrar en una letargia que la prepara per a la hibernació. El fred treu les orelles. El dia es fa més curt… i per a acabar-ho d’arrodonir l’1 de novembre se celebra el dia de Tots Sants, també conegut com a Dia dels Morts.
A alguns cossos, la tardor els passa factura en forma de decaïment, tristesa, caiguda del cabell,… símptomes temporals que de fet estan destinats a que ens anem acostumant a un nou estat de coses climatològic. A tot això se suma el polèmic canvi d’hora.
No obstant, no tot són tristeses des del 22 de setembre al 21 de desembre. La tardor és també un moment de reequilibri de forces, de veremar tant agrícola com personalment, de recolliment i també de màgia. Les castanyes i els moniatos calents, el raïm en saó a punt per a convertir-se en vi. No oblidem que la paraula tardor es deriva dos vocables del llatí: augmentar (auctus) i any (annus), augmentar l’any és sinònim de plenitud o totalitat.
Us proposo, doncs, que prenguem mesures davant l’astènia tardorenca. Podem cuidar la dieta gaudint de les fruites i verdures pròpies de l’estació, estimular-nos amb nous projectes, aprofitar les hores de sol amb llargues caminades. El color de la tardor acabarà per daurar la nostra mirada i els nostres pensaments, provem-lo.