Vacances: retorn a l’interior

  Apareixen en el calendari aquestes setmanes en les quals suposadament farem una pausa en els nostres quefers laborals i donarem un temps i un espai al descans. Però, a vegades, la realitat és que les vacances ens estressen massa i moltes coses extres que organitzar: contractar viatges, bitllets, hotels i veure si tenim el passaport en regla o cal renovar-lo, quedar amb aquest munt de gent que fa tant de temps que no veiem, llegir tot el que no...

Addiccions en sèrie

En 1980, el grup The Buggles va fer molt coneguda la cançó Vídeo Killed The Ràdio Star on s'anunciava la mort de les ones radiofòniques per la implantació del vídeo. La seva lletra assegurava que “we ca't rewind, we'veu gone too far” (no podem rebobinar, hem anat massa lluny). Cert que amb freqüència un invent desplaça a un altre. No obstant això, a vegades, l'antiga manera protagonitza un revival o una transformació positiva. Una cosa així ha succeït amb les...

Primaveres i resiliències

Segur que us heu fixat: enmig de l'asfalt o en una esquerda de la paret creixen unes estupendes margarides o qualsevol altra planta. És sorprenent com s'adapten a un emplaçament difícil, advers. Són com un petit miracle. En el món vegetal, són l'exemple perfecte de resiliència, aquesta capacitat d'alguns materials per a tornar a la seva forma original després de ser manipulats i dels éssers humans per a afrontar situacions adverses, fins i tot traumàtiques. Resistir, sortir del sot...

A l’abril, diades mil..

Aquest mes d'abril se celebra en molts llocs del planeta el Dia Internacional del Llibre. A Catalunya és a més el Dia de la Rosa. Una celebració que omple els carrers de llocs de llibres i flors, gairebé un aquelarre que expressa l'arribada de l'exuberant primavera. És el 23 d'abril, Sant Jordi al santoral i el dia d'efemèrides com, per exemple, les morts de Cervantes o de Shakespeare… (d'aquest últim probablement també el naixement).Però avui mateix és un Dia...

La justa mesura

Tornem a la càrrega amb un tema que ens apassiona i, per què no reconèixer-lo, ens porta una miqueta de cap: les xarxes socials. Fa poc us parlàvem sobre com les xarxes afectaven el nostre comportament i la nostra relació amb els altres per culpa de l'anhelat, odiat, menyspreat, ambicionat, però, sens dubte, polèmic like. Les empreses tampoc escapen a aquest influx i inverteixen milers d'euros en els seus perfils, tags, paraules clau que sedueixin als algorismes i que els posicionin en...

Professions vocacionals

Fa temps, una cançó  encomanadisa deia alguna cosa així com "Mamà, vull ser artista, oh, mamà ser protagonistaaa". Més d'un progenitor es duria les mans al cap davant una petició semblant del seu fill o filla, com també és un lloc comú que abans els pares desitgessin que els seus fills fossin metges, advocats o funcionaris de l'estat... sempre amb l'esperança d'un lloc de treball ben remunerat o, almenys, assegurat. Tampoc era infreqüent que els pares somiessin que els fills continuessin...

DONA’M LIKE (NON-STOP)

Dona'm like. Si t'agrada el que veus no oblidis subscriure't per a seguir-me i donar-me likes. Clika la "manito". No oblidis prémer la campaneta i el polze enlaire. Dona'm els teus likes, dona-me'ls ja. Prec, ordre, desig, suggeriment, necessitat, joc, estratègia… poc importa el motiu. Aquesta expressió s'ha convertit en el sant greal que persegueixen tod@s en la xarxa. Quiero ser un agujero en la red cantava Santiago Auserón, compositor, cantant i filòsof. I ho cantava fa ja molts anys quan internet i les xarxes...

Desitjant felicitat. De cor

Un dels sentiments més nobles de l'ésser humà és voler la felicitat dels qui ens envolten. En les dates que s'aproximen, s'incrementa el costum de desitjar: felicitat, prosperitat, pau… Ho fem sense parar i a vegades de forma, potser, massa automàtica i banal. Mirem-ho pel costat bo: les paraules positives no estan mai de més. Així que, mentre els primers missatges estan en arribar, ens ve a la ment com ha canviat, en els últims temps, la manera de...

El riure

Assegurava l'escriptor Mark Twain que "La raça humana té una arma veritablement eficaç: el riure". No podem llevar-li ni un gram de raó. Encara que els animals i fins i tot les plantes tenen la seva manera de mostrar alegria, només l'ésser humà és capaç de somriure i de riure obertament. I encara que el genial William Shakespeare ens advertís que "Pot un somriure i ser un canalla”, anys més tard, el no menys genial Oscar Wilde li donaria...

El respecte infinit

El concepte de diversitat, en els últims temps, envaeix el discurs del políticament correcte. Ho heu notat, per exemple, en la publicitat? Campanyes d'algunes de les grans marques de moda, cosmètica o estil de vida, entre altres sectors, que mostren una representació més diversa dels seus públics a través de la imatge dels models que trien. La veritat és que, en moltes ocasions, no es reflecteix de la mateixa manera en els equips de treball de les empreses, ni...