Be welcome my plants

Els habitants del planeta ens estem allunyant de la Mare Naturalesa. No és cap tòpic, no és un lloc comú. És un fet que, en general, els nens creixen cada vegada més desconnectats de la naturalesa, passen menys temps a l'aire lliure i més relacionats amb una pantalla (situació que ja succeïa abans del recent confinament i que, segur, s'ha aguditzat).   Intentem rectificar practicant esports a l'aire lliure com el running, o buscant vies verdes per a caminar o anar...

Passaports literaris

Hem deixat enrere el mes d'abril. Un mes marcat per un dia molt assenyalat, el 23, que celebra internacionalment el Dia del Llibre i, especialment a Catalunya, el Dia del Llibre i de la Rosa. Tots tenim a la retina la imatge dels carrers plens de parades amb llibres i flors, de gent que passeja, mira, compra i regala aquests dos bells objectes. Objectes? Coses? Símbols? No sé com definir-ho. La paraula que millor m'encaixa, just ara i just per...

Networking en temps de crisi

Ho trobem manifestat de diverses formes, però la idea que el concepte “crisi” porta unit el de “oportunitat” s'ha convertit en un mantra professional a tot el món. També en l'àmbit personal hem anat aprenent que davant les adversitats hem d'estar disposats a la transformació. I utilitzar eines que facilitin aquesta transformació. I si pot ser de manera assequible, millor. Llavors res més assequible que recòrrer als coneguts, amics dels amics. Sí, estem parlant de les xarxes socials. La utilització...

La Moda en el Món de l’Art

L'hàbit no fa al monjo. Encara que la mona es vesteixi de seda… dos exemples del refranyer que parlen de les vestimentes. Des de sempre, o almenys des que decidim cobrir el “pecat original” de la nuesa, han estat complements indispensables en les nostres vides. En societats antigues, l'abillament marcava de manera determinant la pertinença a una classe social. Amb el temps i la producció en sèrie, i encara que les marques continuen marcant (valgui la redundància) el nivell...

La vàlua d’un animal de companyia

Dedicat a Duk, magnífic ésser viu que ens va acompanyar i que, casualment, era un animal. Tens o has tingut alguna vegada un animal de companyia? Llavors aquest post és per a tu i també, per què no, per als qui no l'han tingut. Tal vegada llegint-ho entenguin una miqueta millor aquest vincle especial que uneix a algunes persones amb les seves mascotes. Abans de seguir, un comentari sobre el terme “mascota”. Prové del francès mascotte, i un dels seus significats...

Leonardo, savi entre plantes sàvies

“La ciència més útil és aquella el fruit de la qual és el més comunicable” Leonardo da Vinci   Vivim d'esquena a la natura, des de fa massa temps. I s'està acostant el cambrer del planeta amb la factura a la mà. Ningú coneix l'import exacte de la minuta, però alguns ja hem comprès que serà massa alt, que tal vegada no puguem pagar-lo i que, en el millor dels casos, trigarem moltes generacions a satisfer-lo. No ho diu Greta Thunberg, no ho...

Horitzó d’expectatives

Viatjar aconsegueix ampliar horitzons, no només geogràficament sinó també personalment. Si es viatja amb una mica de ganes que passin coses, una mica de curiositat, una mica de tolerància, … aleshores el que s'amplia és un horitzó anomenat horitzó d'expectatives i el que veritablement es projecta cap endavant no és només el cos sinó la ment. Que viatjar serveix per a desconnectar i canviar la rutina sembla evident. Però ens sorprendria saber quantes vegades el canvi és mínim perquè se'ns...

Periodistes i cineastes

  Sabeu que el 24 de gener se celebra el Dia del Periodista? Coincideix amb Sant Francesc de Sales, patró d'escriptors i reporters, que va passar a la història pels seus escrits i el que avui en diríem "circulars" religioses. La relació directa amb l'actualitat ha fet del periodisme una professió polèmica que, sens dubte, avui es troba en un dels seus moments més calents. I no en va vivim de ple en l'era de la informació. Però no us parlarem...

El somriure interior

Ja es aquí. No hi ha res que fer… Inexorablement, hem entrat en un nou any, un altre més. Arriba sense pressa, mig amagat entre les vacances, la família, les festes, els amics, els dolços i els regals (un somriure sincer pot ser el millor dels obsequis…). I amb ell, els rituals, perfectes per a poder ordenar els nostres desitjos, plantejar-nos reptes i posar límit a la nostra por al desconegut. A tot allò que vindrà a poc a poc...

Els meus tresors (ll): l’espai

En el darrer post vam tractar de l'espai com una coordenada a gestionar amb cura per aconseguir que el nostre treball sigui una activitat agradable. La segona coordenada és l'espai. Un tresor al qual, afortunadament, cada dia prestem més i més atenció. Perquè no es tracta només de tenir un despatx de molts o pocs metres i una decoració més o menys atractiva: és bàsic disposar de zones de distensió i recuperació. Un entorn que ens faci sentir a gust...