Assegurava l’escriptor Mark Twain que “La raça humana té una arma veritablement eficaç: el riure“. No podem llevar-li ni un gram de raó. Encara que els animals i fins i tot les plantes tenen la seva manera de mostrar alegria, només l’ésser humà és capaç de somriure i de riure obertament. I encara que el genial William Shakespeare ens advertís que “Pot un somriure i ser un canalla”, anys més tard, el no menys genial Oscar Wilde li donaria una resposta cèlebre: “El riure no és un mal començament per a l’amistat. I està lluny de ser un mal final”.
El riure té la virtut de ser molt contagiosa i ens uneix sense adonar-nos, ens convida a compartir els bons moments. Clar que existeix també el riure cruel, la que busca humiliar o ridiculitzar a l’altre. Però aquest no és un riure autèntic perquè els mals propòsits el prefabriquen i l’utilitzen per a un mal fi. El riure veritable mai combinarà bé amb els mals sentiments.
En Close sentim admiració per les persones que tenen facilitat per a provocar el riure, les persones gracioses, ocurrents, que fins i tot poden fer d’aquesta virtut una professió com a comediants o humoristes. Sobretot envegem sanament als mims, els pallassos, els clowns: ells saben que el riure és el llenguatge més universal que existeix i tenen el secret infal·lible de poder provocar-lo en els altres. Però el riure no necessita condicions especials, ni aprenentatge de cap classe, sorgeix espontània i naturalment. Aprofitem qualsevol oportunitat per posar el nostre riure en pràctica perquè riure és molt saludable com bé saben els que imparteixen sessions de risoterapia. En resum i per a acabar, les sàvies paraules d’un proverbi japonès: “El temps que un passa rient és temps que passa amb els déus”.