Qui no recorda la pregunta que malvada madrastra de Blancaneus, la Reina Grimhilde, pronunciava cada nit enfront del seu tocador: “Mirallet, mirallet qui és la més bella de tot el regne?” Avui sens dubte ampliaria la seva pregunta a qui és la “més bella i es veu més jove” perquè lluir un aspecte ufanós s’ha convertit en l’objectiu de moltíssimes persones. És un fet provat que la nostra esperança de vida ha augmentat. Com a minim en el món desenvolupat hem superat en aproximadament 30 anys la mitjana de vida de la qual gaudíem en el segle passat. Aquest rècord, confiant que aviat es descobreixi una vacuna per a la vèncer la recent epidèmia mundial del COVID-19, sembla haver-nos omplert d’apoderat com a humans. Però dóna la sensació que ara no estem només interessats a viure més anys sinó a fer-ho com a veritables jovenets i jovenetes.
L’anomenat “enfant terrible” de les lletres franceses, Frédéric Beigbeder ha publicat recentment la novel·la Una vida sense fi (Anagrama) el protagonista del qual emprèn un viatge per diferents ciutats en cerca l’eternitat a través de teràpies, dietes, transfusions i recerques científiques. Beigbeder manifestava a la premsa que: “Segurament el primer home que viurà més de 200 anys serà un multimilionari de Silicon Valley i no un nen del tercer món”. Després de la recerca i l’escriptura del llibre, l’autor conclou que l’esperança és que, en un futur, les teràpies per a allargar la vida siguin menys cares i més accessibles. De totes maneres, agregava “viure eternament és un deliri narcisista de rics i d’escriptors”.
La biotecnologia unida a la recerca sobre la intel·ligència artificial, desenvolupada més enllà de la robòtica, està traspassant els límits de la ciència-ficció per a convertir-se en una veritable indústria de les cèl·lules fresques en la qual la inversió I+D es dispara per moments.
Sens dubte mantenir-nos actius i amb la ment jove, sense deixar-nos superar per les pàgines del calendari, és una actitud molt positiva i desitjable però sempre que els valors mentals que s’adquireixen amb la maduresa no es vegin trastocats per aquesta actitud i sapiguem a cada moment qui som i en quina etapa de la vida ens trobem. Com gairebé sempre, el sentit comú s’imposa. Afortunadament perquè, darrere d’aquesta eterna joventut, poden cometre’s moltes ximpleries i fins i tot ximpleries perilloses com sobreexponerse a les cirurgies o al consum d’hormones i altres compostos poc fiables.
Com reflexionava el gran Oscar Wilde en El retrat de Dorian Gray, l’hedonisme té un costat fosc que no compensa les aspiracions humanes a la immortalitat.