“La ciència més útil és aquella el fruit de la qual és el més comunicable”
Leonardo da Vinci
Vivim d’esquena a la natura, des de fa massa temps. I s’està acostant el cambrer del planeta amb la factura a la mà. Ningú coneix l’import exacte de la minuta, però alguns ja hem comprès que serà massa alt, que tal vegada no puguem pagar-lo i que, en el millor dels casos, trigarem moltes generacions a satisfer-lo.
No ho diu Greta Thunberg, no ho diu Greenpeace, no ho diu l’ONU o l’organisme que sigui… Ho diu la saviesa ancestral que, malgrat tot, perviu a través del temps i ens arriba a través dels més conscients d’entre nosaltres. Persones capaces d’identificar i llegir les línies que ens relacionen i que ens inclouen, a tots i a tot, dins del mateix mapa.
Un gran explorador d’aquests territoris de vida ha estat el polímata florentí Leonardo da Vinci (1452- 1519): pintor, anatomista, arquitecte, paleontòleg, científic, escriptor, escultor, filòsof, enginyer, inventor, músic, poeta, urbanista i… botànic.
A aquesta última faceta, d’entre les moltes d’aquest savi i artista total que va ser Leonardo, Aboca ha dedicat, en els últims mesos de 2019, una esplèndida exposició en el complex Santa María Novella (Florència) sota el lema de: La Botànica de Leonardo. Com hem pogut llegir a la premsa, la mostra no només ha estat un homenatge al llegat de Leonardo, sinó la constatació inqüestionable de com “la comunitat científica actual”, davant les troballes i el pensament de l’italià, s’ha de comprometre a “reinterpretar en profunditat la relació entre l’ésser humà i la natura”.
El pensament de Da Vinci era complex però simple alhora: ell veia la relació entre totes les coses de l’Univers. I no una relació casual o capritxosa sinó matemàtica i subjecta a patrons replicables de l’estudi dels quals podríem treure espectaculars conclusions. Per a la realització del seu art, va prendre com a base formes geomètriques que tot el contenen i l’engloben. (Tots recordem el famós home de Vitruvi veritat?) De la mateixa manera, per a la botànica va establir paràmetres i anàlisis que van reformular tota la ciència que es coneixia alheshores, avançant-se la que vivim en l’actualitat.
Aquest dibuix ha representat durant anys un concepte d’antropocentrisme que d’alguna manera desbancava a Déu com a centre de totes les coses. L’home ocupava un lloc preeminent en la Terra. I no obstant això la nostra carrera sense control en l’exploració d’aquest planeta tal vegada ens està convertint en el centre de la destrucció i no de l’equilibri.
Leonardo va dedicar els 67 anys de la seva prolífica existència a estudiar les correspondències entre totes les coses vives de l’Univers. Les malalties existien, però existien les plantes per a curar-les. I des del senzill disseny d’una fulla o la closca d’un animal, pot construir-se qualsevol cosa monumental. Intel·ligència emocional i sensorial. Escoltem la veu de les plantes, la veu de Leonardo i la del Planeta.
Tenen molt a explicar-nos.