La mar és tot. Cobreix set dècimes del globus terrestre. El seu alè és pur i saludable. És un immens desert, on l’home mai està sol, perquè sent vida per tots els costats.
(Jules Verne)
En el món marítim són coneguts els instruments que permeten la comunicació entre navegants: des dels més elementals als més sofisticats. Les banderes són un dels sistemes més utilitzats amb els senyals lumínics. Els meravellosos i emblemàtics fars son les edificacions més conegudes per, fins que no es van inventar els radars, portar a bon port a les embarcacions. En els temps en els quals l’electricitat i la tecnologia estaven en bolquers, s’utilitzaven com a codi els centellejos dels humils fanals i els miralls.
A Espanya, país gairebé envoltat de mar, existeix una gran cultura marinera i fins i tot illes com la Gomera a les Canàries compten amb sistemes com a torres de vigilància, coloms missatgeres, xiulades, tambors i cornetes. Un dels més destacats és l’idioma singular dels cargols de mar.
Eren un element propi de l’entorn rural que donava avís de situacions excepcionals com les defuncions i bodes o perills com els incendis i, sobretot, les riuades quan, per culpa de les tempestes, es desbordaven els llits naturals pels quals l’aigua tornava a l’oceà.
En plena mar, els vaixells de pesca utilitzaven els cargols de mar en la boira per a indicar la seva situació i evitar accidents amb altres embarcacions o evitar perdre’s. Tots els vaixells portaven diversos caragols de mar que es feien sonar en els dies de calma quan l’espessa boira marina ho cobria tot. Cal pensar que, antigament, els vaixells eren de vela llatina i si es parava el vent i es perdia la visibilitat podien xocar i enfonsar-se. Així, al primer missatge sonor del cargol de mar, tocava sondejar i tirar l’ancora fins que la boira es dissipava.
A close, naturalment, també pensem en la comunicació amb els habitants genuïns de la mar, animals de provada intel·ligència com els dofins o els polps o centenars d’espècies aquàtiques amb les quals seria un plaer poder-nos comunicar més intensament per a conèixer el seu savis secrets. No us semblaria una meravella?