Periòdicament, coincidint amb dates assenyalades, solem plantejar-nos grans o petits propòsits. Per exemple: l’any 2000, cent noranta caps d’Estat i de Govern es van reunir per a fixar els Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides. Un dels principals era erradicar la pobresa en el món. Gairebé un quart de segle després, no sols no s’ha complert aquest propòsit, sinó que possiblement s’hagi retrocedit en el camí cap al seu assoliment.
Sí, d’acord: és un exemple molt extrem. Molt preocupant com a gènere humà, però que ens sobrepassa com a individus. Anem, doncs, a centrar-nos en la nostra petita parcel·la de món i observem què tal ens va. Perquè, vaja, sembla que tampoc estem per a tirar coets. Segons les estadístiques, la majoria dels propòsits personals manifestats en començar el nou any, per esmentar alguna cosa que succeirà en pocs dies, fracassaran al primer mes. I no ens referim només a anar al gimnàs o a deixar de fumar. Sembla que l’incompliment d’autopromeses és nostre sinó i això ens fa una miqueta més infeliços. Què ens passa? Falta de compromís, metes indefinides, aspirar a projectes que ens venen grans des de l’inici… tantes respostes com psicòlegs hi hagi a la sala.
Però ja sabeu que en close som fans de repensar els conceptes, veure’ls des de diversos punts de vista. Per això ens preguntem si cal complir sempre al 100% tot el que ens proposem, sobretot si, en mesurar l’abast dels nostres assoliments, el fem comparant-nos amb el que van aconseguir complir uns altres. Tal vegada el millor que va poder passar-nos va ser haver-ho intentat i descobrir que, després de diversos fracassos, no ens rendim, o que vam saber rendir-nos per a reinventar-nos i acabem coneixent els nostres límits per a fixar-nos altres reptes en els quals, realment, sí que encertem de ple. Cal demanar-li a la vida, però cal demanar-li bé. No val amb un el vull tot i ho vull ja. Perquè moltes vegades aconseguir l’abundància o l’èxit en algun aspecte de les nostres vides es converteix en un veritable llast per a desenvolupar molts altres més importants.
La llista de bons propòsits per al 2024 de close comença amb un: no cometre el despropòsit voler massa i gaudir massa poc del molt que ja tenim. Això sí, somnis tots, especialment d’aquests que ens pengen un somriure permanent en l’ànima i l’entrelluquem en la cara. Però serà el tema d’un altre post… De moment, us desitgem un any nou salpebrat de felicitat que sigui el més pròsper i pacífic possible per a tothom. Feliç 2024!
