Els tatuatges són una forma d’art que, emprant una agulla i tinta, crea dissenys permanents en la pell del cos humà. Els tradicionals utilitzen instruments d’os o fusta amb una agulla del mateix material unida a la punta que, toc a toc, segueix les línies del dibuix fent que la tinta penetri en la dermis. Aquesta tècnica, coneguda com handpoke, continua sent usada per alguns tatuadors, però, amb els avanços tecnològics, els artistes aposten per modernes màquines de tatuatge.
Al llarg de la història, en diferents parts del món, el tatuatge ha conjugat el cultural amb l’estètic. Dibuixos o paraules tanquen significats simbòlics, religiosos, tribals… reflectint la identitat, història o creences d’una persona. Per exemple, en la cultura maori de Nova Zelanda, els tatuatges facials coneguts com “moko” representen la pertinença de l’individu al grup. Al Japó, es diuen “irezumi” els tatuatges dels membres de la màfia yakuza. Tots associem el tatuatge de cors, punyals, noms de dona i frases lapidàries com a Amor de mare amb els mariners o amb individus dels baixos fons fos o dins de presidi. Molts d’aquests tatuatges contenen informació, dates, llocs, claus que només comprenen els iniciats en aquesta forma de comunicació. Però els tatuatges tenen també una cara més lluminosa com els terapèutics que s’empren en medicina restaurativa o els cosmètics que han vingut a substituir fins i tot alguna operació estètica: micropigmentació en lloc d’un augment de llavis, per exemple.
Després d’haver caigut un temps en desús en les societats modernes, el tatoo viu una edat d’or entre els joves (o no tan joves). En la música, el cinema i la moda, la tinta ha començat a protagonitzar el look dels famosos. Conseqüentment proliferen establiments dedicats a aquest art ancestral i ja són tan habituals com perruqueries o barberies. Alguns personatges icònics de pel·lícules estan marcats amb tatuatges convertits en símbols recognoscibles en la cultura popular: En ‘La nit del caçador’, de Charles Laughton, Robert Mitchum dona vida a un fals predicador que porta les paraules ‘Love’ i ‘Hate’ tatuades en els dits, en ‘Memento’, de Christopher Nolan, el protagonista tracta de combatre la seva amnèsia tatuant en la seva pell pistes de l’assassinat de la seva dona i en ‘L’home il·lustrat’, de Jack Smight, el cos completament tatuat d’un rodamon serveix com a fil per a comptar divuit contes de Ray Bradbury.
Els tatuatges continuen sent una part important de la cultura contemporània, on s’utilitzen per a expressar la individualitat i la creativitat. Ens agradin o no continuem comptant amb ells perquè continuen contant i recordant històries, comunicant. I la comunicació, en totes les seves formes, és el que sempre ens motiva en close. Feliç i memorable mes de març.
